Gelignita

La gelignita, també coneguda com a gelatina explosiva o simplement "gelea", és un material explosiu que consisteix en col·lodió-cotó (un tipus de nitrocel·lulosa) dissolt en nitroglicerina o nitroglicol i barrejat amb polpa de fusta i salitre (nitrat de sodi o nitrat de potassi).

Va ser inventada l'any 1875 pel químic suec Alfred Nobel, que també va inventar la dinamita. És més estable que la dinamita, però encara pot patir "sudoració" o lixiviació de nitroglicerina.^[1] La seva composició la fa fàcilment modelable i segura de manejar sense protecció, sempre que no estigui a prop de res capaç de detonar-la.

Un dels explosius més barats, crema lentament i no pot explotar sense un detonador, de manera que es pot emmagatzemar amb seguretat.^[2]

Al Regne Unit, es requereix un certificat d'explosius, emès pel cap de policia local, per tenir gelignita.^[3] A causa del seu ús civil generalitzat en pedreres i mines, històricament ha estat utilitzat per grups terroristes com l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional^[4] i la Força de Voluntaris de l'Ulster^[5] que sovint utilitzaven gelignita com a reforç.